HISTÒRIA UNIÓ ESPORTIVA MONTGAT
A mitjans de l’any 1927, dos joves veïns de les Mallorquines, en Josep Cuscó i Duñó i l’Artur Mateos de San Roman, van impulsar la creació d’una biblioteca.
Amb motiu de les eleccions de l’Abril de l’any 1931 que portarien a la proclamació, dos dies més tard, de la República, es va produir una forta empenta cívica que va dur a la legalització de la biblioteca que seria anomenada “Biblioteca Popular” amb una junta directiva presidida pel senyor Cosme Rofes i Forn.
Varen ser moltes les activitats desenvolupades per la Biblioteca Popular: conferències, exposicions, fotografies, i moltes altres activitats diverses. Fou molt activa la secció d’excursionisme a càrrec d’en Santiago Balada i l’anomenada República dels Infants, iniciada per l’Armengol Brau, que acollia uns 200 nens i nenes durant les hores d’esbarjo. Alhora que creixien les activitats culturals i s’incrementava el nombre de membres, s’impulsà la creació d’una pista per potenciar l’esport, especialment el bàsquet, on l’any 1931 es fundaria el primer equip amb el nom de “Biblioteca Popular” dirigit aleshores per Josep M. Muntané, i aquest mateix equip seria el que inauguraria el camp de bàsquet el juny de l’any 1932 en un parc davant la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona amb un equip format per Josep Dalmau, Durà, Hermens i els germans Piñol. Tot i el resultat advers de 25 a 28, va ser l’inici d’una època en que el nostre club tindria un pes molt important dins l'elit del bàsquet català i espanyol.
Durant aquests primers anys de vida, la Biblioteca Popular, que es va adherir a l’Agrupació de Basquetbol de Catalunya i al 1935 a la Federació Catalana de Bàsquet, va fer un important paper aconseguint la temporada 1935/36, quedar campió de la seva categoria.
L’esclat de la Guerra Civil, amb la mobilització de molts directius i socis, la majoria joves, dificultà les activitats de l’entitat, i és per això que el dia 27 d’Agost de l’any 1937 es signà l’acte de la darrera assemblea de la Biblioteca Popular.
UNIÓ ESPORTIVA MONTGAT
Finalitzada la Guerra Civil i ocupat el nostre país per les tropes franquistes, es reobrí la nostre entitat canviant el nom original de “Biblioteca Popular” pel nom d’ Unió Deportiva Montgat, i solament pel que fa al bàsquet ja que les activitats cíviques i culturals no eren permeses sinó que eren tutelades per la Falange Española o pel Frente de Juventudes.
Així doncs, el dia 7 de Gener de l’any 1940 començà el primer Campionat oficial de la postguerra en el qual va intervenir la nostre entitat presidida aleshores pel senyor Eduard Piñol i Ortells juntament amb la direcció tècnica d'en Josep Dalmau i Comas. Durant els dos primers anys els resultats varen ser una mica fluixos, però aquesta tònica es capgirà la temporada 1942/43 assolint el campionat de Catalunya de Segona categoria i l’ascens a la primera categoria.
A partir d’aquest moment la nostre entitat gaudí de la seva època de més popularitat i èxits, sobretot després que el dia 3 d’Octubre del 1943 s’inaugurés el 1er pavelló cobert de tot l’estat espanyol dedicat exclusivament a la pràctica del bàsquet. En el partit inaugural es va guanyar l’eliminatòria de la Copa Barcelona Trofeu Orgaz contra el CD.Manresa.
La primera temporada de la nostre entitat a la màxima categoria del bàsquet espanyol finalitzà amb una meritòria 5ª posició, tan sols darrere de l’Espanyol, el Laietà, el Barcelona i l’Hospitalet, quedant pel davant d’un dels grans de l’estat com era el Joventut de Badalona.
La temporada 1944-45 es pujà un graó més en el rendiment de l’equip ja que quedà classificat en 2ª posició tan sols pel darrere del FC.Barcelona a més de guanyar la Copa Barcelona Trofeu Orgaz; però la fita més important s’aconseguí la temporada 45/46 a la plaça dels braus, on després d’haver eliminat al Real Madrid, la UD Montgat va caure en la final del Campionat d’Espanya davant el FC.Barcelona per un 43 a 35.
Durant les temporades següents, el nostre equip es mantingué en les primeres posicions de la màxima categoria nacional guanyant, per exemple, la temporada 1949/50 els dos partits contra el Joventut de Badalona. La temporada 1954/55 no es va poder quedar en els primers llocs de la màxima competició i la UD.Montgat va haver de jugar la fase de permanència que malgrat i l’absència de Joan Dalmau es va guanyar davant el Manresa, i tancant així un cicle de vint-i-cinc anys de la nostra entitat a l’elit del bàsquet espanyol.
La temporada 1956/57 començà amb la preparació de les celebracions per les bodes de plata de la nostra entitat, que van tenir lloc l’octubre de l’any 1956 culminades amb un partit oficial davant la UDR Pineda i amb un partit d’homenatge a Joan Dalmau, considerat com el millor jugador d’Europa del seu temps.
Més endavant, la temporada 1958/59, recuperà la plaça a la màxima categoria perduda poc abans proclamant-se campió de Catalunya i guanyant la promoció d’ascens davant la Salle de Barcelona, aconseguint així, l’ascens a la categoria superior.
Malgrat que els nostres jugadors, plenament amateurs, competien contra jugadors totalment professionals, l’equip es mantingué a la màxima categoria fins la temporada 60/61 on després de perdre als 2 millors jugadors (Nora i Martos) i la negativa de la Federació a autoritzar un fitxatge de cara a la promoció, cosa que s’havia permès a d’altres equips, provocà que la junta decidís no jugar la promoció i perdre, per tant, la categoria. Malgrat les dificultats, la temporada següent es va recuperar la categoria al quedar subcampions de Segona Divisió.
Al acabar la temporada 63/64, la Federació va decidir reestructurar la competició en un sol grup, fins aleshores dividida en dos. En la promoció es varen detectar injustícies arbitrals així com un sorteig controlat. Així doncs el nostre club, juntament amb Sant Josep i Pineda, varen decidir retirar-se.
Les següents temporades l’equip les jugà a la segona divisió fins la temporada 67/68 que es va perdre la categoria i va baixar a la tercera divisió.
Després de tres anys i mig jugant al barri de Sant Joan ( l’antic pavelló va ser enderrocat per tal de fer-hi passar l’autopista) es va inaugurar el camp de la carretera de Tiana, situat sobre l’escola Mireia.
Les següents temporades l’equip aniria compaginant anys competint a la Segona Divisió Nacional i d’altres competint a la tercera divisió, fins la temporada 80/81, que es van jugar les fases d’ascens a la anomenada Primera B i es va aconseguir l’ascens, fet que va permetre cloure els 1ers cinquanta anys del club competint dins l’elit del bàsquet espanyol.
La primera temporada a Primera B, es va tancar amb el descens de categoria, produït en gran mesura per competir contra equips professionals, ja que el nostre equip era format exclusivament per jugadors amateurs. Les següents temporades es va lluitar per recuperar la categoria de Primera B, però no es va acabar d’aconseguir.
Un fet important a la historia de la nostra entitat és que el desembre del 1983 es va crear l’escola de bàsquet que iniciarien amb uns cent nens i nenes aproximadament i dos equips masculins i un femení competint a les lligues de formació; així doncs, tres anys després el club comptava ja amb 8 equips en competició a l’escola.
La temporada 87/88 és anomenat president en Daniel Palop i Palop, substituït una temporada més tard per Alfred Matamala i Graupera, temporada que es va acabar en segona posició de la lliga de Segona Nacional i classificats per les fases d’ascens a Llíria, on es va aconseguir l’ascens a Primera B, tot i que es va haver de renunciar per falta de pressupost econòmic.
Durant les 3 temporades següents l’equip es manté a la Segona Divisió Nacional, i l’any 1993 altre cop el nostre club canvia d’estatge. Després d’haver passat per uns quans pavellons, va ser l’hora d’inaugurar el Pavelló Municipal Pla de la Concòrdia, tot i que el camp de la carretera de Tiana es manté en propietat del club, els partits passarien a jugar-se al pavelló Municipal.
Al finalitzar la temporada 93/94 es formà una junta gestora presidida per en Joan Rigo i Arnavat que més endavant obtingué la confiança de l’assemblea per presidir el club. Duran els següents anys l’equip sènior es mantingué a la Segona Divisió, i els equips de base començaren a aconseguir disputar fases finals de les seves categories.
La temporada 99/00 començà amb la composició d’una junta gestora presidida per en Francesc Villà i Rivero, es clou amb un bon paper amb l’equip classificat en segona posició, i amb el dret de jugar les fases d’ascens a lliga EBA, que finalment no es podria assolir l’ascens en caure davant l’amfitrió en semifinals, el CB.Navàs i en caure en el 3er i 4t lloc davant el CB.Olesa. També aquella temporada, el sots20 i el junior B, van disputar els campionats de Catalunya de les seves categories. La següent temporada ens varem mantenir jugant a la segona divisió, anomenada ja Copa Catalunya i finalitzant en una meritòria 3ª posició. Aquest mateix any els sots 20 quedà subcampió de Catalunya caient davant el CB. L’Hospitalet, i el Cadet A també va quedar subcampió de Catalunya caient davant el CB.Esplugues i guanyant al FC.Barcelona, quedant en 2ª posició pel bàsquet average.
Les següents temporades l’equip les va jugar a la 1ª catalana, amb la novetat la temporada 05/06 de la incorporació de dos equips femenins al club. Durant aquestes temporades va ser també molt important el creixement de nombre d’equips a les categories base de l’entitat.
Així es va arribar als 75 anys d’història de l’entitat, amb èpoques glorioses, altres èpoques de desencís, però superades amb la il·lusió dels nostres jugadors i directius, i amb ganes de seguir millorant de cara al futur.
La temporada següent, Albert Muñoz i Artau, agafaria el relleu a la presidència de l’entitat i les temporades 06/07 i la 07/08 l’equip es mantindria jugant a la 1ª Catalana, fins que la temporada 08/09 la junta directiva va decidir donar un pas més i col·locar l’equip a la divisió de Copa Catalunya, fent un molt bon paper la 1ª temporada quedant en 6ª posició i amb opcions de quedar entre els 2 primers classificats fins a falta de 3 jornades.
Actualment el nostre equip segueix competint a la divisió de Copa Catalunya on esperem seguir creixent i donant passes endavant.